El Noi de l’última fila
Raúf, Onjali Q.
Abans, a la meva classe hi havia una cadira buida a l’última fila, però ara hi seu un nen nou que es diu Ahmet. Té nou anys (igual que jo), però em va semblar que era un noi molt raret. No parla mai ni riu ni tan sols li agraden els polos de llimona, que són els meus preferits. Llavors vaig saber el que passava: l’Ahmet no és gens raret. És un refugiat que ha escapat d’una guerra. Una de les de veritat, amb bombes i gent dolenta que fa mal als altres. Com més coses sé sobre ell, més ganes tinc d’ajudar-lo. I aquí entren els meus millors amics: la Josie, el Michael i el Tom. Perquè se’ns ha ocorregut un pla…