Als carrers d’Alger els homes xerren i s’abracen. Darrere de les portes tancades, les dones, silencioses, s’avorreixen. Separada de la vida de la ciutat per una finestra, una nena observa.  Una paret bruta, un carro ple de gent i un nen imprudent li donen paraules per a una nova història. Ella inventa. S’inventa a si mateixa. El somni és necessari.

És a la pubertat, el seu pare no li ha parlat durant dos anys. La mare prepara alguna cosa i les germanes callen. L’amor i l’esperança no existeixen. Ningú no se n’escapa.  La seva única culpa és néixer nena. El seu destí és l’avorriment, la submissió, la soledat i el confinament.  Una novel·la entre el realisme i la fantasia surrealista, però fulminantment expressiva, que ens transmet  l’ofec i l’aïllament d’una vida sotmesa. Un crit a favor de la llibertat i contra les actituds religioses que releguen les dones a l’oblit.