L’editorial Arcàdia acaba de publicar l’assaig Estrès i llibertat, del filòsof alemany Peter Sloterdijk, en una fluida i entenedora traducció de Raül Garrigasait.
Meravellar-se. Així van sorgir la filosofia i la ciència: de l’acte de meravellar-se. I si bé Descartes, el filòsof francès, va creure, al segle xvii, que l’estonnement era una afecció anímica negativa, ara, al segle xxi, només les ciències socials esdevenen una zona lliure d’estupefacció, quan, de fet, res no hauria de ser més astorador que veure com milers de milions d’homes viuen en l’embolcall de les seves cultures nacionals i les seves subdivisions internes. Ara bé, segons Sloterdijk, l’estabilitat d’aquestes grans formacions socials no està garantida. Qui se n’ocupa, d’aquesta estabilitat? Els mitjans d’informació moderns, que tenen la missió de generar coherència per mitjà d’un flux constant de temes estressants amb l’objectiu de sincronitzar consciències i integrar la població en un mar de preocupacions i excitacions diàries.